• Fitxa de l'entrevistat:
• Nom: Juan Abián Jacobo
• Edat: 41 anys
• Lloc de Naixement: Barcelona
• Vinculació amb J.A.Montcada: President de la Joventut Atlètica Montcada i monitor dels benjamins i alevins.

De ell podríem dir que es el que dona la cara i fa les feines de “fontaneria “per tal de que la JAM sigui quelcom més que un grup d’amics. La seva llarga relació amb Joventut Atlètica, 11 anys com atleta i 17 com a president el converteixen sens dubte en una de les animes del club, aquí s’ha format com a persona, a format parella i amics. Darrera del seu posat seriós s’amaga una persona amb un bon sentit d’humor, indispensable per a fer de relacions públiques i representat oficial de la entitat.

---

Quan vas començar a practicar atletisme?
A l’any 79 amb 13 anys. Hem va portar un company d’escola que ja estava vinculat al grup que va donar origen al club i que encara no existia. Alguns d’ells pertanyien a clubs de Barcelona.
Érem un grup d’amics que quedàvem per entrenar atletisme als terrenys que actualment ocupa el Polígon La Ferreria, en aquella època eren camps.

Quina era la teva prova preferida?
Vaig començar com a cadet a practicar curses de mig fons i fons. El meu entrenador era Anastasio Hileno, hem va preparar per fer proves de 1.500 i 3000 m.
M’ha agradat molt el 1.500, prova mítica de l’atletisme, per l’espectacle i per els atletes més representatius que ha tingut. Però també he gaudit molt fen curses d’obstacles, es la prova a la que he aconseguit millors marques.
De totes formes el gust per una prova depèn de la edat i de les diferents distancies amb que es competeix per categoria.
En termes general , el cros o camp a traves, m’agrada’t sempre, a totes les edats. Es una prova dura, que sempre hem preparat com a base per la temporada de pista.
Per el meu esperit lluitador m’agraden les proves dures, amb dificultat per les condicions en que es disputen.
Un mal record?... potser alguna competició de la que m’he agut de retirar per haver sortit massa despresa. A l’atletisme aquest excessos es paguen amb interessos.

En quines circumstancies arribes a la presidència del Club?
El club es va fundar el Setembre del 1979, amb una junta gestora i uns estatuts.
Posteriorment es va associar amb una secció de Voleibol de Montcada. Durant aproximadament quatre anys van conviure les dues seccions. Per diferents circumstancies es van separar i llavora’ns jo em vaig vincular a la junta de la JAM com a vocal.
Posteriorment em vaig fer càrrec de la secretaria, fins que las persones que formaven la junta van demanar al socis constituir una nova junta amb gent jove.
En aquell moment , un grup de joves atletes varem presentar una candidatura, amb ganes de practicar i difondre l’atletisme a Montcada, jo vaig assumir el càrrec de President...ja fa 17 anys.

Una persona que hagi estat important per a tu a l’àmbit esportiu.
El meu primer entrenador, Anastasio Hileno. Amb la seva filosofia, la seva manera de entendre l'atletisme, va ser molt important als inicis. Posteriorment en Francisco Gómez (Frasqui), també com a entrenador i alhora company d’entrenaments em va ajudar a millorar les meves marques i aconseguir els millors resultats del meu "historial" atlètic. Tots dos s’han implicat sempre molt amb les persones a les que entrenen i em van transmetre l’esperit de lluita i valors com ara el compromís, el companyerisme, etc., que m’han fet estimar l’atletisme.
També ha estat molt important per a mi el recolzament que he tingut sempre per part de la meva família, als inicis els meus pares i posteriorment la meva dona.

Per què t’agrada aquest esport?
Com ja he dit anteriorment pels valors positius que et dona. L’atletisme es una filosofia de vida. Nosaltres, aquell grupet d’amics, fèiem atletisme de forma natural, sortíem de l’escola i, senzillament, anàvem a córrer.
L’atletisme alhora es un esport molt sacrificat, però las persona que tenim aquest esperit de superació volem demostrar-nos la nostra pròpia vàlua . L’esforç de l’entrenament diari ens serveix per aconseguir una marques, un cert èxit, lo que et satisfà personalment, et realitza com a atleta, i recompensa a l’entrenador per la seva dedicació.

Com entens que ha de ser l'atletisme de promoció?
Aquest es un esport bàsic, que serveis per la pràctica de qualsevol altre esport, individual o d’equip.
Pots potenciar las teves capacitats físiques (força, velocitat, resistència, agilitat, coordinació, etc.), però també implica una disciplina i això s’ha d’entendre... t’ha d’agradar, no pots obligar a un nen a que faci un esport per el simple fet de que li agradi als pares, si al nen no el satisfà.
Els nois i noies han de practicar atletisme per que en tinguin ganes. Fent-lo guanyaran uns valors com ara la disciplina, l’esforç, aprendre a marcar-te uns objectius a aconseguir i millorar... Això és positiu.

Quins projectes tens per la JAM? Com veus el seu futur?
Projectes...créixer com a entitat, tenir més atletes.
Això ho somnia qualsevol president o d’una entitat esportiva.
Però la realitat d’avui es diferent, més complexa.
Quan jo vaig començar a córrer, amb unes sabatilles i un mínim equipament n’hi havia prou per fer atletisme. A les competicions trobàvem molta gent, qualsevol cursa escolar ajuntava 200 ó 300 nens, n’hi havia molta gen inscrita a les federacions.
Avui això nomes ho trobes a una final d’un campionat de Catalunya.
Molts pares no es volen comprometre els dissabtes o diumenges que son els dies de les competicions. El nivell adquisitiu es més alt i molta gen marxa a les segones residencies el cap de setmana.
D’altra banda els nens tenen més oferta d’activitats extraescolars (idiomes, informàtica, molts equips esportius), a casa tenen ordinadors amb connexió a Internet,molta oferta televisiva, etc.
Abans si volies fer alguna cosa diferent havies de fer esport.
Els últims anys la JAM ha crescut en qualitat, però no en quantitat.
M’agradaria que la gent visques l’atletisme com jo, com un esport per a tothom.
Cadascú s’ha de marcar uns límits i d’acord a les seves capacitat i edat, fer-ho al millor nivell possible.
I no oblidem que atletisme també son altres disciplines com ara els llançaments, els salts, la marxa, la velocitat...
Lo més fàcil es córrer, pots fer-ho com a manteniment o com a competició.
Difícilment creixerem en quantitat per que els esports d’equip son més atractius, reben més recolzament econòmic , institucional i mediatic. Arrosseguen més públic i no necessiten tanta promoció. Qualsevol equip de futbol o basquet local es promociona sol, només cal mirar qualsevol telenotícies per trobar informació d’aquestos esports. De l’atletisme només es parla per les Olimpíades o els Mundials.
Això fa que molts pares no orientin als nens cap a l’atletisme.
Nosaltres necessitaríem millors instal·lacions, més monitors i més nens, tot això te un cost econòmic que hores d’ara no es assumible.

---

Off the record: Em comenta una anècdota de la seva època juvenil durant una de les primeres Curses populars de Montcada. Al final de la cursa anaven ell i el Frasqui sols, el primer premi eren unes sabatilles d’esport. Aquell any estava fort i va superar al Frasqui als últims metres, al moment de fer-ho, aquest, impotent davant l’embranzida, li va cridar: M...... que las zapatillas eran para mi sobrino!!... Pues te j...s. Va ser la resposta, i va guanyar. Ja se sap que el triomf que més es gaudeix es el que s’aconsegueix davant dels nostres companys d’equip.

---

"UNA CONVERSA A L'ASCENSOR":

1) Un color ... Blau

2) Una comida ... Albergínies farcides

3) Recomana un CD ... U2

4) Recomana una pel·lícula ... El sexto sentido

5) Recomana un llibre ... Caballo de Troya

6) Un lloc per anar de vacances ... Costa Brava

7) Un paisatge ... Camps de cultiu a Teruel

8) Una estació de l’any ... Primavera

9) Que t’estimes més: un dia calorós d’hivern o un dia fresc d’estiu ... Un dia fresc d’estiu

10) Una bona manera de passar el diumenge a la tarda ... A casa amb la família

Tens la paraula. Un missatge a ... Al públic en general. Que s’acostin a les pistes d’atletisme i vegin els nens i nenes amb quina il·lusió practiquen atletisme, com gaudeixen quan fan salt o llançaments per primera vegada, quan passen una tanca en carrera...

Com si es tractes d’un espai radiofònic, tanquem amb lletra de la cançó dels U2 titulada: A sort of Homecoming (Una sombra de retorno) del disc The unforgettable fire (El fuego inolvidable) de1984:

Y sabes que es hora de irse /Entre la espesa nieve /A traves de los campos de aflicción hacia una luz/ Que está en la distancia.